logo trobar-ho tot

Històries de Corbera | Rosina Roig i Pañella (publicat a Trobar-ho Tot l'any 2014)

A cada poble hi ha personatges que deixen petjada del seu pas, empremta de la seva bondat i record de la seva saviesa, amor i dedicació a la tasca comunitària en qualsevol vessant tant artística com popular o religiosa. Són personatges que passen per la vida sense fer soroll, però que quan se'n van trobem a faltar.

La Rosina Roig i Pañella era una dona singular i potser Corbera no li ha dedicat el reconeixement que s'ha merescut, guanyat en el treball silenciòs de cada dia, com les grans persones. Va nèixer el 6 de juny de 1.912 i ens va deixar el 22 de gener de 1.991. Els seus avis eren els administradors del Casal de Santa Magdalena (al costat del castell i de l'església), els seus pares eren en Pau Roig i Canals i na Tecla Pañella i Rovira. Tenia sis germans més, tres nois i tres noies.

Va aprendre música a Barcelona i just acabar la Guerra Civil Espanyola ja la podiem trobar amb les mans a l'harmonium de la Parròquia de Santa Maria, que no va deixar de tocar durant cinquanta anys de la seva vida, que va compaginar amb serveis a les activitats parroquials i també de caire popular.

La Rosina, com era coneguda arreu, ensenyava a resar cantant i era molt fàcil trobar-la passejant pel recinte del Pessebre, gaudint de la natura, escoltant el refilet dels ocells o recollint branquillons de qualsevol herba que trobava per el camí. La seva figura singular era un element més del nostre paisatge. No era gens presumida i tant senzilla que inclús quan ballava, era molt bona balladora, ho feia amb les seves botes de caminar. Era de poques paraules, una mica bohèmia i molt somniadora. Gaudia d'un gran somriure de pau que il·luminava la seva cara i es feia estimar per tothom.

Arrelada a la nostra terra i costums tenia una especial devoció a Montserrat, on hi peregrinava cada any. La seva darrera col·laboració, que va mantenir mentre les forces físiques li ho van permetre, va ser la dedicació al cant de les caramelles. Quants nens i nenes del nostre poble van apendre cançonetes del seu magisteri...

Ja fa anys que les seves mans no toquen aquell harmonium que coneixia tant bé, pero en els cors dels que la vam conèixer encara ressona la seva música i el seu carisma personal ens acompanyarà sempre.

Rosina, vas dedicar tota una vida a Corbera mitjançant la música i la cançò; avui et dedico aquestes senzilles paraules d'agraïment, reconeixement i estimació.

Text · Joan Renau i Turbau
Fotos · Fina Bosch, Joaquima Rovira i Trobar-ho Tot

Tornar a la pàgina principal

Història | Relació d'articles publicats de Joan Renau